La pedra

El terme municipal de Sant Vicenç de Castellet compta amb unes condicions geològiques especials i per això des de fa molts anys s’aprofita aquest recurs natural. L’activitat extractiva industrial comença a finals del segle XIX amb l’explotació de les pedres d’arenisca. Cap a l’any 1929-30 se’n treia també la caliça, que inicialment es portava a Barcelona per tallar-la i es polia a ant Vicenç, fins que s’avançà imitant unes màquines de Macael. La pedra s’extreia manualment i s’utilitzava bàsicament per a fer voreres i enllosats.

L’any 1879 per la construcció del cambril del monestir de Montserrat l’arenisca es portava amb ferrocarril a Monistrol i amb carros fins al monestir. Cap al 1927 hi havia cinc empreses dedicades a l’explotació de la pedra que donaven feina a una cinquantena de treballadors, un dels moments claus va ser el 1929 durant la construcció de l’Exposició Universal de Barcelona i les fonts de Montjuïc. El 1930 es feia amb el mateix material l’església de la colònia Gomis de Monistrol de Montserrat. El 1953 s’extreia un bloc de pedra de 55 tones per esculpir el Timbaler del Bruc, situat sota Montserrat al terme del Bruc.

A partir d’aleshores comença l’explotació de la pedra calcària o “caliça”, de característiques més dures i que permet ser polida, amb un acabat molt similar al marbre. Aquest tipus de pedra es va popularitzar molt ràpidament i va quedar identificada com a “Pedra Sant Vicenç”, denominació amb la que es coneix arreu i que s’aplica també a altres tipus de pedres encara que no siguin de la zona.

Actualment al municipi queda un grup d’empreses que encara treballen en el sector, però per tot el terme municipal queda un bon nombre de pedreres en desús que permeten veure com va ser de potent el sector a principis del s. XIX. Algunes de les pedreres destacades són el Rubió, del Serrat Rodó, del Clot del Tufau, el Cornet, Balçamuller, Vallhonesta,…