El pont del riu Llobregat

El pont sobre el riu Llobregat comunica la carretera C-55 amb el poble de Sant Vicenç. És un pont de pedra, extreta de la pedrera del Clot del Tufau, i ciment que fa aproximadament 200 m de llarg, amb dos carrils per vehicles i dos per vianants separats del central amb una barana baixa de ferro. El pont es suporta sobre pilars que recolzen quatre arcs de 25 metres de llum cada un.

La iniciativa de construir un pont més sòlid va sorgir de llavors alcalde Àngel Vila i Lloch degut a la riuada que el 1913 es va endur per enèsima vegada la palanca deixant el poble incomunicat. Els terrenys en els que va ser edificat el pont van ser donats pels grans propietaris: Joan Calsona, Miquel Vives, Maria Gimferrer i Francesca Playà. Àngel Vila i Llonch fins i tot va actuar com a contractista de les obres del pont en no presentar-se cap empresa a la subhasta per l’adjudicació de l’obra, i amb la intenció de que no es retardés més el començament.

La construcció es va iniciar  el desembre de 1920, però malauradament l’agost de 1921 una riuada es va endur el que ja s’havia construït i es va haver de tornar a començar. Àngel Vila va dimitir ja que no disposava de recursos econòmics per continuar l’obra. El substituí el tinent d’alcalde Enric Callís i Bey, que prosseguí les obres del pont, inaugurant-se el 8 de setembre de 1923.

L’any 1939, amb motiu de la Guerra Civil, amb la retirada de l’exèrcit republicà (el 26 de gener) (el 27 va entrar l’exèrcit franquista) es va volar el pont i fins el 1942 no es va acabar de reconstruir pel mateix autor del pont anterior, Eduard Peña, i obra feta per l’empresa Fomento de Obras y Construcciones, S.A.

L’any 1996 s’inicien les obres per ampliar el pont mantenint la mateixa estètica original. S’eixampla amb un carril més i dues voreres per vianants. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1997.