El Nadal de 1962, Sant Vicen莽 de Castellet es va llevar amb aquesta impressionant nevada que en alguns punts va arribar als 100cm. Aquesta imatge mostra com van quedar les instal路lacions ferrovi脿ries. – Arxiu ASVICAF
El lligam entre Sant Vicen莽 de Castellet i el ferrocarril determina que en el primer quart de segle XX el municipi es converteixi en un centre de comunicacions vital dins la xarxa ferrovi脿ria catalana. Aquest fet repercutir脿 en el desenvolupament i la instal路laci贸 d鈥檌nd煤stries, sobretot t猫xtils i de la pedra, amb els l貌gics avantatges d鈥檌nstal路lar-se al costat dels canals de distribuci贸 dels materials. Aix貌 d贸na a Sant Vicen莽 de Castellet l鈥檃pel路latiu de poblaci贸 de 鈥減edra, cot贸, vapor鈥� que la defineix. Els canvis derivats del proc茅s industrial i l鈥檃rribada al municipi del ferrocarril seran determinants en l鈥檈voluci贸 i desenvolupament de Sant Vicen莽 de Castellet. El 1859, la 鈥淐ompa帽铆a del Norte鈥� posa en marxa la l铆nia ferrovi脿ria Terrassa – Manresa. Aquesta infraestructura integra el territori dins el trajecte Barcelona – Saragossa i obre grans possibilitats de desenvolupament industrial.

Esdev茅 un increment d鈥檃ctivitat econ貌mica que fa necess脿ria la construcci贸 d鈥檜na doble via l鈥檃ny 1912. Dos anys m茅s tard, la Companyia decideix construir un dip貌sit de reserva de m脿quines, inaugurat el 1917, convertint aix铆 Sant Vicen莽 de Castellet en un punt neur脿lgic i estrat猫gic de l鈥檃ctivitat ferrovi脿ria.

La companyia dels Ferrocarrils Catalans decideix l鈥檃ny 1924 executar un tra莽at viari alternatiu que enlla莽ar脿 Barcelona amb Manresa i tindr脿 tamb茅 estaci贸 a Sant Vicen莽 de Castellet.

En tot aquest per铆ode, el ferrocarril ha estat un factor decisiu en el creixement del poble, amb l鈥檃rribada de moltes persones de fora que, per motius de treball es queden a viure a Sant Vicen莽 de Castellet amb la seves fam铆lies.

鈥淐astellet, mem貌ria mil路len脿ria鈥� es va comen莽ar a gestar l’abril del 2001, quan en una trobada entre l鈥橝juntament i les entitats culturals locals es va acordar impulsar un espectacle, sense precedents al municipi, com a cloenda dels actes que Sant Vicen莽 va celebrar al llarg del 2001 per commemorar el mil路lenari de la poblaci贸.

El consistori va decidir, llavors, encarregar-ne la direcci贸 a Joan Maria Segura, actor santvicent铆, que a partir del mes d鈥檃bril va comen莽ar a constituir l鈥檈quip que al llarg dels mesos seg眉ents va donar forma a l鈥檈spectacle. El gui贸 el van signar el fil貌leg David Sanz i el periodista David Bricoll茅, i el compositor i director musical va ser en Xavier Mestres.

鈥淐astellet, mem貌ria mil路len脿ria鈥� va ser concebut com una s铆ntesi d鈥檃quests mil anys d鈥檋ist貌ria de Sant Vicen莽, per貌 partint de dos elements b脿sics: d鈥檜na banda, elaborar un gui贸 que es pogu茅s materialitzar damunt d鈥檜n escenari i, de l鈥檃ltra, posar-lo al servei de les disciplines art铆stiques que desenvolupaven les entitats locals.

Aquesta hist貌ria mil路len脿ria s鈥檈xplicava a partir de 10 elements (que, com el 1.000, 茅s una xifra rodona) que han marcat d鈥檜na manera especial i espec铆fica aquesta porci贸 de territori al llarg de tot aquest temps, que hi han deixat una empremta, una marca identificativa.

L鈥檈spectacle no era una obra de text, per貌 s铆 que parl脿vem d鈥檜n muntatge homogeni de principi a final, en el qual es combina m煤sica, cant, dansa, narraci贸, escenificaci贸 teatral i projecci贸 d鈥檌matges, entre altres elements.

La representaci贸 de 鈥淐astellet, mem貌ria mil路len脿ria鈥� va suposar la participaci贸 d鈥檜nes 300 persones, a dalt i a baix de l鈥檈scenari.

Els 10 elements eren:

• Castellet: L鈥檕rigen, el 鈥榝ar鈥� de refer猫ncia. La const脿ncia escrita d鈥檃quest nom en un document datat l鈥檃ny 1001 茅s el motiu de celebraci贸 del mil路lenari. Per貌, a m茅s, 茅s l鈥檈lement caracter铆stic de la poblaci贸, el que ha presidit aquests mil anys d鈥檋ist貌ria i el que ha acabat donant nom a Sant Vicen莽. A Castellet s鈥檋i barreja la hist貌ria i la llegenda i 茅s en format de llegenda com es recreava a dalt de l鈥檈scenari.
• Vallhonesta: Un dels primers nuclis de poblaci贸 i punt de refer猫ncia del cam铆 ral que anava de Manresa a Terrassa, principalment per la proximitat de l鈥檋ostal de Sant Jaume. Abans terra de traginers i de bandolerisme, ara lloc emblem脿tic per als santvicentins.
• La vinya: Els ceps van dominar durant segles, abans de l鈥檃rribada de les grans f脿briques, les terres d鈥檃questa contrada. De fet, les vinyes es van estendre ocupant grans hect脿rees de terreny a Sant Vicen莽 fins a principi del segle XX, per貌 va anar sucumbint a mans de la fil路loxera (finals del XIX) i, sobretot, de la industrialitzaci贸, que va arrabassar la m脿 d鈥檕bra al camp.
• El riu Llobregat: La for莽a motriu, el factor clau per a l鈥檃rribada de les gran f脿briques del t猫xtil.
• El t猫xtil: El motor de formaci贸 i de creixement que, veritablement, ha acabat donant forma al poble que ara coneixem com a Sant Vicen莽 de Castellet. El trampol铆 d鈥檜n per铆ode de puixan莽a econ貌mica, d鈥檋oraris i salaris, per貌 tamb茅 de grisor.
• La pedra: L鈥檈xplotaci贸 de la pedra ha estat un altre dels grans motors econ貌mics de Sant Vicen莽 i un factor d鈥檃rribada i d鈥檃rrelament de persones a aquesta poblaci贸. 脡s, a m茅s, un dels elements que ha donat un segell identificatiu a Sant Vicen莽. En l鈥檈spectacle, juntament amb el riu i el t猫xtil, formaven un bloc com煤, el de la industrialitzaci贸.
• El tren: Ha estat un dels sin貌nims de progr茅s, de salt endavant, d鈥檕bertura al m贸n, i una de les palanques que va acabar de donar un impuls al r脿pid creixement industrial. A Sant Vicen莽, per貌, el ferrocarril es va convertir en tot un m贸n en si mateix, ja que durant anys va ser un punt clau de la xarxa ferrovi脿ria per les seves instal路lacions (dip貌sit d鈥檃igua, plataforma de canvi de m脿quines) i per l鈥檃ctivitat que generava.
• L鈥檃ssociacionisme: El r脿pid creixement de Sant Vicen莽 com a poble, a l鈥檕mbra de la industrialitzaci贸 i el progr茅s, va generar tamb茅 la prematura, r脿pida i abundant proliferaci贸 d鈥檈ntitats culturals, socials, esportives i pol铆tiques que van ajudar a la seva cohesi贸. Un tret que encara es mant茅 molt viu.
• L鈥橝teneu: Va ser una sala que, especialment a mitjans segle XX i fins arribar a la d猫cada dels 70, va popularitzar el nom de Sant Vicen莽 fins i tot m茅s enll脿 de la comarca. Els balls, les actuacions de grups i cantants de primera l铆nia van convertir l鈥橝teneu en un espai emblem脿tic.
• El Pont: Ha estat un dels grans cavalls de batalla de Sant Vicen莽 durant el segle XX, i encara ho continua sent. 脡s la met脿fora de l鈥檕bstinaci贸, de la lluita per evitar l鈥檈stancament.

L鈥檈spectacle el van portar a en escena les entitats culturals santvicentines: Coral Al Vent, Associaci贸 Musical Castellet, Esbart Dansaire Santvicent铆 i l鈥橢scola de Dansa, la Societat Coral l鈥橢strella, la Coral de l鈥橢splai d鈥橝vis, l鈥橝grupaci贸 Sardanista, el grup teatral Cul-i-seu, l鈥橢scola Municipal de M煤sica i la Colla de Geganters.

La part musical va comptar amb l鈥檃ctuaci贸 en directe de la cobla Ciutat de Terrassa i d鈥檜na formaci贸 de m煤sics professionals composta per Xavi Mestres (direcci贸 i piano), Jordi Badia (teclats), Xevi Perostes (guitarra), Jordi Camp (baix), 脌ngel Pereira (percussi贸) i Llu铆s Ribalta (bateria). Tamb茅 hi va haver l鈥檃ctuaci贸 de la pianista santvicentina Marina Rodr铆guez Bri脿 i la col路laboraci贸 de Dolors Vilaseca, Margarita Camps, Marina Ubach i Joan Penas. En l鈥檈scenografia i el vestuari va destacar la pres猫ncia de diferents artistes santvicentins com: Luciana Losada, Anna Cayuela, Sendo Vall, S铆lvia Vilaseca, Teresa Montsech, Mireia Estefanell, Antolina Vilaseca, Joan Torres, Maria Ubach, Jordi S. Mengod, Elisa Arimany, Jordi Viladoms i Quim Bund贸.

L’Ajuntament de Sant Vicen莽 de Castellet, el Centre d’Estudis del Bages i la Universitat Polit猫cnica de Catalunya en la seva delegaci贸 a Manresa van signar el dia 1 de mar莽 del 2001 el conveni de col路laboraci贸 per a l’organitzaci贸 de la 44a ASSAMBLEA INTERCOMARCAL D’ESTUDIOSOS, que es va celebrar a Sant Vicen莽 de Castellet del 20 al 21 d’octubre del 2001.

La candidatura del municipi de Sant Vicen莽 es va presentar el dia 5 de novembre del 2000 i va ser aprovada per unanimitat en l’acte de clausura de la 43ena edici贸 de l’Assemblea que es va celebrar l’any 2000 a Martorell.

L’objectiu de l’Assemblea d’Estudiosos, que es celebra des del 1950 de forma itinerant arreu dels Pa茂sos Catalans, 茅s integrar i ampliar l’oferta cultural i l’abast tem脿tic a desenvolupar dins l’脿mbit cient铆fic i d’an脿lisi i incorporant les 脿rees del coneixement cient铆fic, tecnol貌gic i econ貌mic. El tema de “El Llobregat, gent i territori” ha estat l’eix central de costat amb la celebraci贸 del Mil路lenari.

L’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos es va desenvolupar amb un 猫xit absolut a l’IES Castellet. L’organitzaci贸 de l’Assemblea va ser a c脿rrec de l’Ajuntament de Sant Vicen莽 de Castellet, del Centre d’Estudis del Bages i de l’Escola Universit脿ria Polit猫cnica de Manresa (UPC). L’Assemblea va comptar tamb茅 amb la col路laboraci贸 de la delegaci贸 del Bages del Col路legi de Doctors i Llicenciats i de la Instituci贸 Catalana d’Hist貌ria Natural.

L’activitat industrial, en especial el t猫xtil i l’extracci贸 de la pedra, van marcar el desenvolupament de Sant Vicen莽 de Castellet durant el segle XX. En l’actualitat les bases econ貌miques del municipi combinen la implantaci贸 industrial i la prestaci贸 de serveis.

L鈥檃ctivitat t猫xtil va comen莽ar a mitjans del segle XIX, aprofitant el riu Llobregat com a generador d鈥檈nergia i l鈥檕portunitat que oferia el ferrocarril per al transport de primeres mat猫ries i productes acabats. L鈥檃ctivitat augmenta i aix貌 es tradueix en l鈥檃rribada de m茅s persones que busquen feina i en l鈥檌ncrement de l鈥檃ctivitat comercial. El cot贸 茅s el centre de l鈥檃ctivitat industrial al principi, sobretot en la primera meitat del segle XX. La ind煤stria del cot贸 abasta diversos sectors a Sant Vicen莽 de Castellet com ara la filatura, el teixit o el tint i esdev茅 un dels principals pilars de vida per als ve茂ns de Sant Vicen莽 de Castellet, amb les f脿brica de Cal Balet, Cal Soler, Cal Castellets, Armengol i Pere Jorba.

Als anys 70 s’inicia de la crisi del t猫xtil amb un proc茅s de regressi贸 que ha estat irreversible, com a altres zones. Han desaparegut les grans ind煤stries, dels dos canals d鈥檃igua un s鈥檋a perdut i el sector avui dia, tot i ser encara el primer en l鈥檕cupaci贸, es caracteritza per ser un ventall d鈥檃ctivitats molt divers i subsidi脿ries d鈥檃ltres com ara els tints, la confecci贸 i una considerable activitat submergida.

El document que d贸na fe dels primers mil anys d’hist貌ria documentada al municipi 茅s una butlla papal en papirus que data del mes de maig del 1001, en la qual el papa Silvestre II ratifica la concessi贸 dels b茅ns i possessions del castell i terme de Castellet al Bisbe Sal.la de la Seu d’Urgell, i els seus successors. Aquell any el comte d’Urgell, Ermengol I i el bisbe Sal路la van viatjar a Roma per visitar el papa Silvestre II, l’erudit monjo Gerbert d’Aurillac. El pont铆fex i el bisbe mantenien una gran amistat des que havien estudiat junts a Ripoll. El bisbe i el comte van tornar de Roma amb la butlla signada per Silvestre II, en la qual es reconeixien tots els privilegis i possessions del bisbat d’Urgell. El document 茅s, per tant, d’una gran import脿ncia hist貌rica.

La ratificaci贸 de b茅ns indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat ja al segle deu de la di貌cesi d’Urgell. Aix貌 vol dir que aleshores els nostres entorns ja estaven habitats. El bisbat d’Urgell va conservar aquestes propietats fins a la segona meitat del segle XII, quan van ser venudes als Comtes de Barcelona, les quals les van cedir despr茅s com a feu senyorial.

El document t茅 forma de pergam铆 de grans dimensions i es troba avui dia a l’Arxiu del Museu Dioces脿 de La Seu d’Urgell, on es va conservar durant segles. L’any 1925, per evitar que es degrad茅s, la butlla va ser enviada als tallers del Vatic脿, on es va fer un minuci贸s treball de restauraci贸, despr茅s de ser estudiada per l’especialista alemany Paul Fridolin Kehr, que aquell mateix any va fer-ne una edici贸 comentada a Berl铆n.

El municipi de Sant Vicen莽 de Castellet compta ja amb mil anys d’hist貌ria documentada, que a fi de comptes significa saber que fa mil anys com a m铆nim ja existia Sant Vicen莽 de Castellet. L’origen de tota poblaci贸 esdev茅 un patrimoni hist貌ric amb el pas del temps i en definitiva 茅s el principi de tota comunitat de ve茂ns que es convertir脿 posteriorment en vila, municipi o ciutat, segons el seu creixement d’habitants.

Ara fa mil anys, una butlla papal que es troba avui dia al Museu Episcopal de la Seu d’Urgell, certifica precisament que l’any 1001, data de la butlla, ja existia Castellet i per tant ja existien habitants del nucli que ha arribat als nostres dies com a Sant Vicen莽 de Castellet.

Aquest 茅s el principal motiu pel qual l’Ajuntament de Sant Vicen莽 de Castellet va impulsar amb la implicaci贸 de tots els santvicentins la concentraci贸 d’esfor莽os en explicar i donar a con猫ixer el passat o principi de Sant Vicen莽 de Castellet, com a reafirmaci贸 del present i sobretot com a element de confian莽a en el futur del municipi. L’any 2001 va ser l鈥檃ny del Mil路lenari amb gran quantitat d鈥檃ctes de commemoraci贸.

L’Ajuntament de Sant Vicen莽 de Castellet va acordar en Sessi贸 Plen脿ria la creaci贸 de la Comissi贸 del Mil路lenari amb l’objectiu de concentrar el treball en la confecci贸 d’un ampli i divers programa d’actes que ha comptat amb una total implicaci贸 de les entitats del municipi.Els principals eixos de la celebraci贸 del Mil路lenari van ser: el producte t铆pic de Sant Vicen莽 de Castellet (Pedres i Lloses), la celebraci贸 a Sant Vicen莽 de Castellet de l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya, a banda d’altres aspectes temes destacats com ara el Llibre del Poble.

La pres猫ncia humana m茅s antiga que consta a Sant Vicen莽 de Castellet data del per铆ode mitj脿 del neol铆tic, ja que les troballes de la b貌bila de Can Vidal i al carrer de la Igualtat aix铆 ho demostren. Tamb茅 s鈥檋an trobat a Castellet alguns fragments de terrissa que daten de l鈥櫭╬oca ib猫rica. Per貌, les restes m茅s importants trobades al municipi s贸n les que v茅nen de la romanitzaci贸: la vil路la romana de Boades i el mausoleu de la torre del Breny, al terme municipal de Castellgal铆, que estan estretament relacionades amb Sant Vicen莽 de Castellet.

El document que d贸na fe dels primers mil anys d’hist貌ria documentada al municipi 茅s una butlla papal en papirus que data del mes de maig de l鈥檃ny 1001, en la qual el papa Silvestre II ratifica la concessi贸 dels b茅ns i possessions del castell i terme de Castellet al Bisbe Sal路la de la Seu d’Urgell, i els seus successors. Aquell any el comte d’Urgell, Ermengol I i el bisbe Sal路la van viatjar a Roma per visitar el papa Silvestre II, l’erudit monjo Gerbert d’Aurillac. Aquest document indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat ja al segle X de la di貌cesi d’Urgell, conservant aquestes propietats fins a la segona meitat del segle XII. Aquest document es troba a l鈥橝rxiu del Museu Dioces脿 de La Seu d鈥橴rgell. Aquesta butlla queda confirmada per una altra del Papa Urb脿 II, l鈥檃ny 1099, que diu que el bisbe Ot d鈥橴rgell tenia aquestes propietats entre les que es trobava Castellet 鈥渟ub Manresa鈥� (MART脥N, 1987; CANAL, 1986).

LA l鈥檈dat mitjana, el petit domini de Castellet, documentat des de principis del segle XI, va anar passant per les mans de diferents senyors. Les pestes del segle XIV van reduir-ne la poblaci贸, i en conseq眉猫ncia l鈥檃gricultura. A la quadra de Vallhonesta, en canvi, l鈥檃ctivitat agr铆cola, centrada sobretot en el conreu de la vinya, va ser molt important. Tamb茅 ho van ser les activitats relacionades amb el pas del cam铆 ral que unia Barcelona amb Manresa.

A mitjan segle XIX s鈥檌nicien els canvis que marcarien el creixement de Sant Vicen莽 de Castellet, amb la incorporaci贸 de la ind煤stria t猫xtil, un sector que encara avui dia predomina malgrat la recessi贸. A partir de la segona meitat d’aquell segle es van instal路lar a Sant Vicen莽 les primeres ind煤stries, aprofitant la for莽a hidr脿ulica del Llobregat. L鈥檃ny 1867 es construeix el canal industrial que d贸na una empenta definitiva a la ind煤stria de la zona, la qual es consolida amb l鈥檃rribada del ferrocarril (els Ferrocarrils del Nord el 1859 i els Catalans el 1924).

L鈥檈staci贸 ferrovi脿ria de Sant Vicen莽 de Castellet es converteix en un punt estrat猫gic del tra莽at Barcelona – Lleida – Saragossa. Aquest fet que impulsa el creixement de la poblaci贸, que passa dels 200 habitants el 1867 als 3.037 el 1930. En aquest sentit, la construcci贸 del dip貌sit de m脿quines en 1917 va ser fonamental per al desenvolupament socioecon貌mic del municipi.

L’activitat industrial, en especial el t猫xtil i l’extracci贸 de la pedra, van marcar el desenvolupament de Sant Vicen莽 de Castellet durant el segle XX. En l’actualitat les bases econ貌miques del municipi combinen la implantaci贸 industrial i la prestaci贸 de serveis.