Passeja per SVC
Passeja per SVC
Coneix els nostres racons
Coneix els nostres
racons
Curosos amb el Medi Ambient
Curosos amb el
Medi Ambient
Castellet: els nostres orígens
Castellet: els nostres orígens
Inici L’Ajuntament publica un BAN amb els consells de seguretat i autoprotecció per al Correfoc de la Festa Major
En el següent enllaç podeu consultar el plànol del Pla d’Autoprotecció del Correfoc.
Actualitat
Actualitat
© 2020 Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.
L’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, el Centre d’Estudis del Bages i la Universitat Politècnica de Catalunya en la seva delegació a Manresa van signar el dia 1 de març del 2001 el conveni de col·laboració per a l’organització de la 44a ASSAMBLEA INTERCOMARCAL D’ESTUDIOSOS, que es va celebrar a Sant Vicenç de Castellet del 20 al 21 d’octubre del 2001.
La candidatura del municipi de Sant Vicenç es va presentar el dia 5 de novembre del 2000 i va ser aprovada per unanimitat en l’acte de clausura de la 43ena edició de l’Assemblea que es va celebrar l’any 2000 a Martorell.
L’objectiu de l’Assemblea d’Estudiosos, que es celebra des del 1950 de forma itinerant arreu dels Països Catalans, és integrar i ampliar l’oferta cultural i l’abast temàtic a desenvolupar dins l’àmbit científic i d’anàlisi i incorporant les àrees del coneixement científic, tecnològic i econòmic. El tema de “El Llobregat, gent i territori” ha estat l’eix central de costat amb la celebració del Mil·lenari.
L’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos es va desenvolupar amb un èxit absolut a l’IES Castellet. L’organització de l’Assemblea va ser a càrrec de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, del Centre d’Estudis del Bages i de l’Escola Universitària Politècnica de Manresa (UPC). L’Assemblea va comptar també amb la col·laboració de la delegació del Bages del Col·legi de Doctors i Llicenciats i de la Institució Catalana d’Història Natural.
L’activitat industrial, en especial el tèxtil i l’extracció de la pedra, van marcar el desenvolupament de Sant Vicenç de Castellet durant el segle XX. En l’actualitat les bases econòmiques del municipi combinen la implantació industrial i la prestació de serveis.
El document que dóna fe dels primers mil anys d’història documentada al municipi és una butlla papal en papirus que data del mes de maig del 1001, en la qual el papa Silvestre II ratifica la concessió dels béns i possessions del castell i terme de Castellet al Bisbe Sal.la de la Seu d’Urgell, i els seus successors. Aquell any el comte d’Urgell, Ermengol I i el bisbe Sal·la van viatjar a Roma per visitar el papa Silvestre II, l’erudit monjo Gerbert d’Aurillac. El pontífex i el bisbe mantenien una gran amistat des que havien estudiat junts a Ripoll. El bisbe i el comte van tornar de Roma amb la butlla signada per Silvestre II, en la qual es reconeixien tots els privilegis i possessions del bisbat d’Urgell. El document és, per tant, d’una gran importància històrica.
La ratificació de béns indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat ja al segle deu de la diòcesi d’Urgell. Això vol dir que aleshores els nostres entorns ja estaven habitats. El bisbat d’Urgell va conservar aquestes propietats fins a la segona meitat del segle XII, quan van ser venudes als Comtes de Barcelona, les quals les van cedir després com a feu senyorial.
El municipi de Sant Vicenç de Castellet compta ja amb mil anys d’història documentada, que a fi de comptes significa saber que fa mil anys com a mínim ja existia Sant Vicenç de Castellet. L’origen de tota població esdevé un patrimoni històric amb el pas del temps i en definitiva és el principi de tota comunitat de veïns que es convertirà posteriorment en vila, municipi o ciutat, segons el seu creixement d’habitants.
Ara fa mil anys, una butlla papal que es troba avui dia al Museu Episcopal de la Seu d’Urgell, certifica precisament que l’any 1001, data de la butlla, ja existia Castellet i per tant ja existien habitants del nucli que ha arribat als nostres dies com a Sant Vicenç de Castellet.
Aquest és el principal motiu pel qual l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet va impulsar amb la implicació de tots els santvicentins la concentració d’esforços en explicar i donar a conèixer el passat o principi de Sant Vicenç de Castellet, com a reafirmació del present i sobretot com a element de confiança en el futur del municipi. L’any 2001 va ser l’any del Mil·lenari amb gran quantitat d’actes de commemoració.
La companyia dels Ferrocarrils Catalans decideix l’any 1924 executar un traçat viari alternatiu que enllaçarà Barcelona amb Manresa i tindrà també estació a Sant Vicenç de Castellet.
En tot aquest període, el ferrocarril ha estat un factor decisiu en el creixement del poble, amb l’arribada de moltes persones de fora que, per motius de treball es queden a viure a Sant Vicenç de Castellet amb la seves famílies.
L’activitat tèxtil va començar a mitjans del segle XIX, aprofitant el riu Llobregat com a generador d’energia i l’oportunitat que oferia el ferrocarril per al transport de primeres matèries i productes acabats. L’activitat augmenta i això es tradueix en l’arribada de més persones que busquen feina i en l’increment de l’activitat comercial. El cotó és el centre de l’activitat industrial al principi, sobretot en la primera meitat del segle XX. La indústria del cotó abasta diversos sectors a Sant Vicenç de Castellet com ara la filatura, el teixit o el tint i esdevé un dels principals pilars de vida per als veïns de Sant Vicenç de Castellet, amb les fàbrica de Cal Balet, Cal Soler, Cal Castellets, Armengol i Pere Jorba.
Als anys 70 s’inicia de la crisi del tèxtil amb un procés de regressió que ha estat irreversible, com a altres zones. Han desaparegut les grans indústries, dels dos canals d’aigua un s’ha perdut i el sector avui dia, tot i ser encara el primer en l’ocupació, es caracteritza per ser un ventall d’activitats molt divers i subsidiàries d’altres com ara els tints, la confecció i una considerable activitat submergida.
“Castellet, memòria mil·lenària” es va començar a gestar l’abril del 2001, quan en una trobada entre l’Ajuntament i les entitats culturals locals es va acordar impulsar un espectacle, sense precedents al municipi, com a cloenda dels actes que Sant Vicenç va celebrar al llarg del 2001 per commemorar el mil·lenari de la població.
El consistori va decidir, llavors, encarregar-ne la direcció a Joan Maria Segura, actor santvicentí, que a partir del mes d’abril va començar a constituir l’equip que al llarg dels mesos següents va donar forma a l’espectacle. El guió el van signar el filòleg David Sanz i el periodista David Bricollé, i el compositor i director musical va ser en Xavier Mestres.
“Castellet, memòria mil·lenària” va ser concebut com una síntesi d’aquests mil anys d’història de Sant Vicenç, però partint de dos elements bàsics: d’una banda, elaborar un guió que es pogués materialitzar damunt d’un escenari i, de l’altra, posar-lo al servei de les disciplines artístiques que desenvolupaven les entitats locals.
Aquesta història mil·lenària s’explicava a partir de 10 elements (que, com el 1.000, és una xifra rodona) que han marcat d’una manera especial i específica aquesta porció de territori al llarg de tot aquest temps, que hi han deixat una empremta, una marca identificativa.
L’espectacle no era una obra de text, però sí que parlàvem d’un muntatge homogeni de principi a final, en el qual es combina música, cant, dansa, narració, escenificació teatral i projecció d’imatges, entre altres elements.
La representació de “Castellet, memòria mil·lenària” va suposar la participació d’unes 300 persones, a dalt i a baix de l’escenari.
Els 10 elements eren:
La part musical va comptar amb l’actuació en directe de la cobla Ciutat de Terrassa i d’una formació de músics professionals composta per Xavi Mestres (direcció i piano), Jordi Badia (teclats), Xevi Perostes (guitarra), Jordi Camp (baix), Àngel Pereira (percussió) i Lluís Ribalta (bateria). També hi va haver l’actuació de la pianista santvicentina Marina Rodríguez Brià i la col·laboració de Dolors Vilaseca, Margarita Camps, Marina Ubach i Joan Penas. En l’escenografia i el vestuari va destacar la presència de diferents artistes santvicentins com: Luciana Losada, Anna Cayuela, Sendo Vall, Sílvia Vilaseca, Teresa Montsech, Mireia Estefanell, Antolina Vilaseca, Joan Torres, Maria Ubach, Jordi S. Mengod, Elisa Arimany, Jordi Viladoms i Quim Bundó.
El document que dóna fe dels primers mil anys d’història documentada al municipi és una butlla papal en papirus que data del mes de maig de l’any 1001, en la qual el papa Silvestre II ratifica la concessió dels béns i possessions del castell i terme de Castellet al Bisbe Sal·la de la Seu d’Urgell, i els seus successors. Aquell any el comte d’Urgell, Ermengol I i el bisbe Sal·la van viatjar a Roma per visitar el papa Silvestre II, l’erudit monjo Gerbert d’Aurillac. Aquest document indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat ja al segle X de la diòcesi d’Urgell, conservant aquestes propietats fins a la segona meitat del segle XII. Aquest document es troba a l’Arxiu del Museu Diocesà de La Seu d’Urgell. Aquesta butlla queda confirmada per una altra del Papa Urbà II, l’any 1099, que diu que el bisbe Ot d’Urgell tenia aquestes propietats entre les que es trobava Castellet “sub Manresa” (MARTÍN, 1987; CANAL, 1986).
A mitjan segle XIX s’inicien els canvis que marcarien el creixement de Sant Vicenç de Castellet, amb la incorporació de la indústria tèxtil, un sector que encara avui dia predomina malgrat la recessió. A partir de la segona meitat d’aquell segle es van instal·lar a Sant Vicenç les primeres indústries, aprofitant la força hidràulica del Llobregat. L’any 1867 es construeix el canal industrial que dóna una empenta definitiva a la indústria de la zona, la qual es consolida amb l’arribada del ferrocarril (els Ferrocarrils del Nord el 1859 i els Catalans el 1924).
L’estació ferroviària de Sant Vicenç de Castellet es converteix en un punt estratègic del traçat Barcelona – Lleida – Saragossa. Aquest fet que impulsa el creixement de la població, que passa dels 200 habitants el 1867 als 3.037 el 1930. En aquest sentit, la construcció del dipòsit de màquines en 1917 va ser fonamental per al desenvolupament socioeconòmic del municipi.
