Introducció

La presència humana més antiga que consta a Sant Vicenç de Castellet data del període mitjà del neolític, ja que les troballes de la bòbila de Can Vidal i al carrer de la Igualtat així ho demostren. També s’han trobat a Castellet alguns fragments de terrissa que daten de l’època ibèrica. Però, les restes més importants trobades al municipi són les que vénen de la romanització: la vil·la romana de Boades i el mausoleu de la torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí, que estan estretament relacionades amb Sant Vicenç de Castellet.

El document que dóna fe dels primers mil anys d’història documentada al municipi és una butlla papal en papirus que data del mes de maig de l’any 1001, en la qual el papa Silvestre II ratifica la concessió dels béns i possessions del castell i terme de Castellet al Bisbe Sal·la de la Seu d’Urgell, i els seus successors.

Història - Introducció
El Mil·lenari de Sant Vicenç de Castellet

El Mil·lenari de Sant Vicenç de Castellet

El municipi de Sant Vicenç de Castellet compta ja amb mil anys d’història documentada, que a fi de comptes significa saber que fa mil anys com a mínim ja existia Sant Vicenç de Castellet. L’origen de tota població esdevé un patrimoni històric amb el pas del temps i en definitiva és el principi de tota comunitat de veïns que es convertirà posteriorment en vila, municipi o ciutat, segons el seu creixement d’habitants.

Ara fa mil anys, una butlla papal que es troba avui dia al Museu Episcopal de la Seu d’Urgell, certifica precisament que l’any 1001, data de la butlla, ja existia Castellet i per tant ja existien habitants del nucli que ha arribat als nostres dies com a Sant Vicenç de Castellet.

Aquest és el principal motiu pel qual l’Ajuntament de Sant Ara fa mil anys, una butlla papal que es troba avui dia al Museu Episcopal de la Seu d’Urgell, certifica precisament que l’any

Butlla papal

El document que dóna fe dels primers mil anys d’història documentada al municipi és una butlla papal en papirus que data del mes de maig del 1001, en la qual el papa Silvestre II ratifica la concessió dels béns i possessions del castell i terme de Castellet al Bisbe Sal.la de la Seu d’Urgell, i els seus successors. Aquell any el comte d’Urgell, Ermengol I i el bisbe Sal·la van viatjar a Roma per visitar el papa Silvestre II, l’erudit monjo Gerbert d’Aurillac. El pontífex i el bisbe mantenien una gran amistat des que havien estudiat junts a Ripoll. El bisbe i el comte van tornar de Roma amb la butlla signada per Silvestre II, en la qual es reconeixien tots els privilegis i possessions del bisbat d’Urgell. El document és, per tant, d’una gran importància històrica.

La ratificació de béns indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat ja al segle deu de la diòcesi d’Urgell. Això vol dir que aleshores els nostres entorns ja estaven habitats. El bisbe i el comte van tornar de Roma amb la butlla signada per Silvestre II, en la qual es reconeixien tots els privilegis i

Butlla Papal
Indústria tèxtil

La indústria tèxtil

L’activitat tèxtil va començar a mitjans del segle XIX, aprofitant el riu Llobregat com a generador d’energia i l’oportunitat que oferia el ferrocarril per al transport de primeres matèries i productes acabats. L’activitat augmenta i això es tradueix en l’arribada de més persones que busquen feina i en l’increment de l’activitat comercial. El cotó és el centre de l’activitat industrial al principi, sobretot en la primera meitat del segle XX. La indústria del cotó abasta diversos sectors a Sant Vicenç de Castellet com ara la filatura, el teixit o el tint i esdevé un dels principals pilars de vida per als veïns de Sant Vicenç de Castellet, amb les fàbrica de Cal Balet, Cal Soler, Cal Castellets, Armengol i Pere Jorba.

El Ferrocarril

El Nadal de 1962, Sant Vicenç de Castellet es va llevar amb aquesta impressionant nevada que en alguns punts va arribar als 100cm. Aquesta imatge mostra com van quedar les instal·lacions ferroviàries. – Arxiu ASVICAF

El lligam entre Sant Vicenç de Castellet i el ferrocarril determina que en el primer quart de segle XX el municipi es converteixi en un centre de comunicacions vital dins la xarxa ferroviària catalana. Aquest fet repercutirà en el desenvolupament i la instal·lació d’indústries, sobretot tèxtils i de la pedra, amb els lògics avantatges d’instal·lar-se al costat dels canals de distribució dels materials. Això dóna a Sant Vicenç de Castellet l’apel·latiu de població de “pedra, cotó, vapor” que la defineix. Els canvis derivats del procés industrial i l’arribada al municipi del ferrocarril seran determinants en l’evolució i desenvolupament de Sant Vicenç de Castellet. El 1859, la “Compañía del Norte” posa en marxa la línia ferroviària Terrassa – Manresa. Aquesta infraestructura integra el territori dins el trajecte Barcelona – Saragossa i obre grans possibilitats de desenvolupament industrial.

El ferrocarril
Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya

Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya

El L’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, el Centre d’Estudis del Bages i la Universitat Politècnica de Catalunya en la seva delegació a Manresa van signar el dia 1 de març del 2001 el conveni de col·laboració per a l’organització de la 44a ASSAMBLEA INTERCOMARCAL D’ESTUDIOSOS, que es va celebrar a Sant Vicenç de Castellet del 20 al 21 d’octubre del 2001.

La candidatura del municipi de Sant Vicenç es va presentar el dia 5 de novembre del 2000 i va ser aprovada per unanimitat en l’acte de clausura de la 43ena edició de l’Assemblea que es va celebrar l’any 2000 a Martorell. L’objectiu de l’Assemblea d’Estudiosos, que es celebra des del i ampliar l’oferta cultural i l’abast temàtic a desenvolupar dins coneixement científic, tecnològic i econòmic. El tema de “El Llobregat, gent i territori” ha estat l’eix central de costat amb la celebració del Mil·lenari.

Espectacle “Castellet, memòria mil·lenària”

“Castellet, memòria mil·lenària” es va començar a gestar l’abril del 2001, quan en una trobada entre l’Ajuntament i les entitats culturals locals es va acordar impulsar un espectacle, sense precedents al municipi, com a cloenda dels actes que Sant Vicenç va celebrar al llarg del 2001 per commemorar el mil·lenari de la població.

El consistori va decidir, llavors, encarregar-ne la direcció a Joan Maria Segura, actor santvicentí, que a partir del mes d’abril va començar a constituir l’equip que al llarg dels mesos següents va donar forma a l’espectacle. El guió el van signar el filòleg David Sanz i el periodista David Bricollé, i el compositor i director musical va ser en Xavier Mestres. “Castellet, memòria mil·lenària” va ser concebut com una síntesi d’aquests mil anys d’història de Sant Vicenç, però partint de dos elements bàsics: d’una banda, elaborar un guió que es pogués materialitzar damunt d’un escenari i, de l’altra, (que, com el 1.000, és una xifra rodona) que han marcat d’una manera especial i específica aquesta porció de territori al llarg de tot aquest temps, que hi han deixat una empremta, una marca identificativa.

Espectacle