· Història

Castellet (Sant Vicenç de Castellet)
Petit castell del segle XI-XII al municipi de Sant Vicenç de Castellet que corona el turó anomenat Castellet. El seu nom es deu a les seves reduïdes dimensions. Actualment en queda la torre de guaita i defensa.

La presència humana més antiga que consta a Sant Vicenç de Castellet data del període mitjà del neolític, ja que les troballes de la bòbila de Can Vidal i al carrer de la Igualtat així ho demostren. També s’han trobat a Castellet alguns fragments de terrissa que daten de l’època ibèrica. Però, les restes més importants trobades al municipi són les que vénen de la romanització: la vil·la romana de Boades i el mausoleu de la torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí, que estan estretament relacionades amb Sant Vicenç de Castellet.

El document que dóna fe dels primers mil anys d'història documentada al municipi és una butlla papal en papirus que data del mes de maig de l’any 1001, en la qual el papa Silvestre II ratifica la concessió dels béns i possessions del castell i terme de Castellet al Bisbe Sal·la de la Seu d'Urgell, i els seus successors. Aquell any el comte d'Urgell, Ermengol I i el bisbe Sal·la van viatjar a Roma per visitar el papa Silvestre II, l'erudit monjo Gerbert d'Aurillac. Aquest document indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat ja al segle X de la diòcesi d'Urgell, conservant aquestes propietats fins a la segona meitat del segle XII. Aquest document es troba a l’Arxiu del Museu Diocesà de La Seu d’Urgell. Aquesta butlla queda confirmada per una altra del Papa Urbà II, l’any 1099, que diu que el bisbe Ot d’Urgell tenia aquestes propietats entre les que es trobava Castellet “sub Manresa” (MARTÍN, 1987; CANAL, 1986).

A l’edat mitjana, el petit domini de Castellet, documentat des de principis del segle XI, va anar passant per les mans de diferents senyors. Les pestes del segle XIV van reduir-ne la població, i en conseqüència l’agricultura. A la quadra de Vallhonesta, en canvi, l’activitat agrícola, centrada sobretot en el conreu de la vinya, va ser molt important. També ho van ser les activitats relacionades amb el pas del camí ral que unia Barcelona amb Manresa.

A mitjan segle XIX s’inicien els canvis que marcarien el creixement de Sant Vicenç de Castellet, amb la incorporació de la indústria tèxtil, un sector que encara avui dia predomina malgrat la recessió. A partir de la segona meitat d'aquell segle es van instal·lar a Sant Vicenç les primeres indústries, aprofitant la força hidràulica del Llobregat. L’any 1867 es construeix el canal industrial que dóna una empenta definitiva a la indústria de la zona, la qual es consolida amb l’arribada del ferrocarril (els Ferrocarrils del Nord el 1859 i els Catalans el 1924).

L’estació ferroviària de Sant Vicenç de Castellet es converteix en un punt estratègic del traçat Barcelona - Lleida - Saragossa. Aquest fet que impulsa el creixement de la població, que passa dels 200 habitants el 1867 als 3.037 el 1930. En aquest sentit, la construcció del dipòsit de màquines en 1917 va ser fonamental per al desenvolupament socioeconòmic del municipi.

L'activitat industrial, en especial el tèxtil i l'extracció de la pedra, van marcar el desenvolupament de Sant Vicenç de Castellet durant el segle XX. En l'actualitat les bases econòmiques del municipi combinen la implantació industrial i la prestació de serveis.

El Mil·lenari de Sant Vicenç de Castellet

El municipi de Sant Vicenç de Castellet compta ja amb mil anys d'història documentada, que a fi de comptes significa saber que fa mil anys com a mínim ja existia Sant Vicenç de Castellet. L'origen de tota població esdevé un patrimoni històric amb el pas del temps i en definitiva és el principi de tota comunitat de veïns que es convertirà posteriorment en vila, municipi o ciutat, segons el seu creixement d'habitants.

Ara fa mil anys, una butlla papal que es troba avui dia al Museu Episcopal de la Seu d'Urgell, certifica precisament que l'any 1001, data de la butlla, ja existia Castellet i per tant ja existien habitants del nucli que ha arribat als nostres dies com a Sant Vicenç de Castellet.

Aquest és el principal motiu pel qual l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet va impulsar amb la implicació de tots els santvicentins la concentració d'esforços en explicar i donar a conèixer el passat o principi de Sant Vicenç de Castellet, com a reafirmació del present i sobretot com a element de confiança en el futur del municipi. L'any 2001 va ser l’any del Mil·lenari amb gran quantitat d’actes de commemoració.

L'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet va acordar en Sessió Plenària la creació de la Comissió del Mil·lenari amb l'objectiu de concentrar el treball en la confecció d'un ampli i divers programa d'actes que ha comptat amb una total implicació de les entitats del municipi.

Els principals eixos de la celebració del Mil·lenari van ser: el producte típic de Sant Vicenç de Castellet (Pedres i Lloses), la celebració a Sant Vicenç de Castellet de l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya, a banda d'altres aspectes temes destacats com ara el Llibre del Poble.

Butlla papal

El document que dóna fe dels primers mil anys d'història documentada al municipi és una butlla papal en papirus que data del mes de maig del 1001, en la qual el papa Silvestre II ratifica la concessió dels béns i possessions del castell i terme de Castellet al Bisbe Sal.la de la Seu d'Urgell, i els seus successors. Aquell any el comte d'Urgell, Ermengol I i el bisbe Sal·la van viatjar a Roma per visitar el papa Silvestre II, l'erudit monjo Gerbert d'Aurillac. El pontífex i el bisbe mantenien una gran amistat des que havien estudiat junts a Ripoll. El bisbe i el comte van tornar de Roma amb la butlla signada per Silvestre II, en la qual es reconeixien tots els privilegis i possessions del bisbat d'Urgell. El document és, per tant, d'una gran importància històrica.

La ratificació de béns indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat ja al segle deu de la diòcesi d'Urgell. Això vol dir que aleshores els nostres entorns ja estaven habitats. El bisbat d'Urgell va conservar aquestes propietats fins a la segona meitat del segle XII, quan van ser venudes als Comtes de Barcelona, les quals les van cedir després com a feu senyorial.

El document té forma de pergamí de grans dimensions i es troba avui dia a l'Arxiu del Museu Diocesà de La Seu d'Urgell, on es va conservar durant segles. L'any 1925, per evitar que es degradés, la butlla va ser enviada als tallers del Vaticà, on es va fer un minuciós treball de restauració, després de ser estudiada per l'especialista alemany Paul Fridolin Kehr, que aquell mateix any va fer-ne una edició comentada a Berlín.

Pedres i lloses

Sant Vicenç de Castellet compta amb un producte típic escollit amb motiu del Mil·lenari. Es tracta de les Pedres i Llosses de Sant Vicenç, creades pel pastisser santvicentí Miquel Vila, guanyador del concurs convocat per escollir-lo.

El concurs va comptar amb la participació de quatre productes candidats. El veredicte es va donar a conèixer el 26 de gener del 2001 i els altres tres productes que concursaven eren un formatge amb llet de cabra de criança de qualitat que va crear Artelac, també un pastís de pasta seca en forma del terme municipal de Sant Vicenç, que va elaborar pastisseria Casajuana, i finalment una gerra de l'Artfang que representa una de les gerres del neolític trobades a la torre del Breny de Boades.

Les pedres i lloses de Sant Vicenç són dos tipus de galeta. La pedra té forma rectangular i la llosa té forma triangular. De diferents sabors, encara que estan fetes de la mateixa pasta. Així, la pedra conté també pols de cacau i en canvi la llosa porta licor. La massa, tal i com ha explicat el pastisser Miquel Vila, amb 39 anys d'experiència en l'art dels pastissos, es fa amb una barreja de sucre, ous, farina, mantega, pols d'ametlla i llevat.

Un dels principals motius del jurat pel que fa al veredicte va ser el fort lligam de Sant Vicenç de Castellet amb la pedra que precisament porta el nom del municipi i per tant el fet de crear una galeta amb aquesta nomenclatura.

Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya

L'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, el Centre d'Estudis del Bages i la Universitat Politècnica de Catalunya en la seva delegació a Manresa van signar el dia 1 de març del 2001 el conveni de col·laboració per a l'organització de la 44a ASSAMBLEA INTERCOMARCAL D'ESTUDIOSOS, que es va celebrar a Sant Vicenç de Castellet del 20 al 21 d'octubre del 2001.

La candidatura del municipi de Sant Vicenç es va presentar el dia 5 de novembre del 2000 i va ser aprovada per unanimitat en l'acte de clausura de la 43ena edició de l'Assemblea que es va celebrar l'any 2000 a Martorell.

L'objectiu de l'Assemblea d'Estudiosos, que es celebra des del 1950 de forma itinerant arreu dels Països Catalans, és integrar i ampliar l'oferta cultural i l'abast temàtic a desenvolupar dins l'àmbit científic i d'anàlisi i incorporant les àrees del coneixement científic, tecnològic i econòmic. El tema de "El Llobregat, gent i territori" ha estat l'eix central de costat amb la celebració del Mil·lenari.

L'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos es va desenvolupar amb un èxit absolut a l'IES Castellet. L'organització de l'Assemblea va ser a càrrec de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, del Centre d'Estudis del Bages i de l'Escola Universitària Politècnica de Manresa (UPC). L'Assemblea va comptar també amb la col·laboració de la delegació del Bages del Col·legi de Doctors i Llicenciats i de la Institució Catalana d'Història Natural.

L'àmbit temàtic es va dividir en tres seccions, representades per les tres ponències de l'Assemblea:

  • Àmbit Econòmic i Estructura Territorial: "L'entorn del Llobregat, una perspectiva d'integració territorial", a càrrec de Jordi Ludevid, president del Col·legi d'Arquitectes, delegació Bages-Berguedà, i J. Sabaté, professor Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica.
  • Àmbit Social i Humanístic: "Patrimoni Industrial del Llobregat, propostes d'actualització i visió de futur", a càrrec de Rosa Serra, directora del Museu de la Mineria de Cercs, vinculada a l'àmbit de Recerques del Berguedà.
  • Àmbit Ecològic i de Recursos Naturals: "Grans obres per a un gran riu: el Llobregat", a càrrec de Joseph Mª Casas i Sabata, Catedràtic d'enginyeria química de la UPC i Màster en Gestió Ambiental.

Espectacle "Castellet, memòria mil·lenària"

“Castellet, memòria mil·lenària” es va començar a gestar l'abril del 2001, quan en una trobada entre l’Ajuntament i les entitats culturals locals es va acordar impulsar un espectacle, sense precedents al municipi, com a cloenda dels actes que Sant Vicenç va celebrar al llarg del 2001 per commemorar el mil·lenari de la població.

El consistori va decidir, llavors, encarregar-ne la direcció a Joan Maria Segura, actor santvicentí, que a partir del mes d’abril va començar a constituir l’equip que al llarg dels mesos següents va donar forma a l’espectacle. El guió el van signar el filòleg David Sanz i el periodista David Bricollé, i el compositor i director musical va ser en Xavier Mestres.

“Castellet, memòria mil·lenària” va ser concebut com una síntesi d’aquests mil anys d’història de Sant Vicenç, però partint de dos elements bàsics: d’una banda, elaborar un guió que es pogués materialitzar damunt d’un escenari i, de l’altra, posar-lo al servei de les disciplines artístiques que desenvolupaven les entitats locals.

Aquesta història mil·lenària s’explicava a partir de 10 elements (que, com el 1.000, és una xifra rodona) que han marcat d’una manera especial i específica aquesta porció de territori al llarg de tot aquest temps, que hi han deixat una empremta, una marca identificativa.

L’espectacle no era una obra de text, però sí que parlàvem d’un muntatge homogeni de principi a final, en el qual es combina música, cant, dansa, narració, escenificació teatral i projecció d’imatges, entre altres elements.

La representació de “Castellet, memòria mil·lenària” va suposar la participació d’unes 300 persones, a dalt i a baix de l’escenari.

Els 10 elements eren:

  • Castellet: L’origen, el ‘far’ de referència. La constància escrita d’aquest nom en un document datat l’any 1001 és el motiu de celebració del mil·lenari. Però, a més, és l’element característic de la població, el que ha presidit aquests mil anys d’història i el que ha acabat donant nom a Sant Vicenç. A Castellet s’hi barreja la història i la llegenda i és en format de llegenda com es recreava a dalt de l’escenari.
  • Vallhonesta: Un dels primers nuclis de població i punt de referència del camí ral que anava de Manresa a Terrassa, principalment per la proximitat de l’hostal de Sant Jaume. Abans terra de traginers i de bandolerisme, ara lloc emblemàtic per als santvicentins.
  • La vinya: Els ceps van dominar durant segles, abans de l’arribada de les grans fàbriques, les terres d’aquesta contrada. De fet, les vinyes es van estendre ocupant grans hectàrees de terreny a Sant Vicenç fins a principi del segle XX, però va anar sucumbint a mans de la fil·loxera (finals del XIX) i, sobretot, de la industrialització, que va arrabassar la mà d’obra al camp.
  • El riu Llobregat: La força motriu, el factor clau per a l’arribada de les gran fàbriques del tèxtil.
  • El tèxtil: El motor de formació i de creixement que, veritablement, ha acabat donant forma al poble que ara coneixem com a Sant Vicenç de Castellet. El trampolí d’un període de puixança econòmica, d’horaris i salaris, però també de grisor.
  • La pedra: L’explotació de la pedra ha estat un altre dels grans motors econòmics de Sant Vicenç i un factor d’arribada i d’arrelament de persones a aquesta població. És, a més, un dels elements que ha donat un segell identificatiu a Sant Vicenç. En l’espectacle, juntament amb el riu i el tèxtil, formaven un bloc comú, el de la industrialització.
  • El tren: Ha estat un dels sinònims de progrés, de salt endavant, d’obertura al món, i una de les palanques que va acabar de donar un impuls al ràpid creixement industrial. A Sant Vicenç, però, el ferrocarril es va convertir en tot un món en si mateix, ja que durant anys va ser un punt clau de la xarxa ferroviària per les seves instal·lacions (dipòsit d’aigua, plataforma de canvi de màquines) i per l’activitat que generava.
  • L’associacionisme: El ràpid creixement de Sant Vicenç com a poble, a l’ombra de la industrialització i el progrés, va generar també la prematura, ràpida i abundant proliferació d’entitats culturals, socials, esportives i polítiques que van ajudar a la seva cohesió. Un tret que encara es manté molt viu.
  • L’Ateneu: Va ser una sala que, especialment a mitjans segle XX i fins arribar a la dècada dels 70, va popularitzar el nom de Sant Vicenç fins i tot més enllà de la comarca. Els balls, les actuacions de grups i cantants de primera línia van convertir l’Ateneu en un espai emblemàtic.
  • El Pont: Ha estat un dels grans cavalls de batalla de Sant Vicenç durant el segle XX, i encara ho continua sent. És la metàfora de l’obstinació, de la lluita per evitar l’estancament.

L’espectacle el van portar a en escena les entitats culturals santvicentines: Coral Al Vent, Associació Musical Castellet, Esbart Dansaire Santvicentí i l’Escola de Dansa, la Societat Coral l’Estrella, la Coral de l’Esplai d’Avis, l’Agrupació Sardanista, el grup teatral Cul-i-seu, l’Escola Municipal de Música i la Colla de Geganters.

La part musical va comptar amb l’actuació en directe de la cobla Ciutat de Terrassa i d’una formació de músics professionals composta per Xavi Mestres (direcció i piano), Jordi Badia (teclats), Xevi Perostes (guitarra), Jordi Camp (baix), Àngel Pereira (percussió) i Lluís Ribalta (bateria). També hi va haver l’actuació de la pianista santvicentina Marina Rodríguez Brià i la col·laboració de Dolors Vilaseca, Margarita Camps, Marina Ubach i Joan Penas. En l’escenografia i el vestuari va destacar la presència de diferents artistes santvicentins com: Luciana Losada, Anna Cayuela, Sendo Vall, Sílvia Vilaseca, Teresa Montsech, Mireia Estefanell, Antolina Vilaseca, Joan Torres, Maria Ubach, Jordi S. Mengod, Elisa Arimany, Jordi Viladoms i Quim Bundó.